BICICLETES
PER A L' EDUCACIÓ
Localització del projecte
Senegal
Any d'inici
2015
Objectiu
Millorar l'accés a l'educació dels alumnes de les zones rurals del Senegal.
Descripció
Creació d'un sistema de transport escolar amb bicicleta.
CONTEXT
.png)
Al Senegal, centenars de nens i nenes caminen més de 5 quilòmetres per anar a classe. S'aixequen abans de l'alba, tot just esmorzen i comencen a caminar. En sortir de classe, recorren el camí a la inversa. Arriben a casa cansats i sense energia per estudiar.
I l'endemà, torna a començar.
Objectius
Al Senegal, centenars de nens i nenes caminen més de 5 quilòmetres per anar a classe. S'aixequen abans de l'alba, tot just esmorzen i comencen a caminar. En sortir de classe, recorren el camí a la inversa. Arriben a casa cansats i sense energia per estudiar.
I l'endemà, torna a començar.
Al Senegal, centenars de nens i nenes caminen més de 5 quilòmetres per anar a classe. S'aixequen abans de l'alba, tot just esmorzen i comencen a caminar. En sortir de classe, recorren el camí a la inversa. Arriben a casa cansats i sense energia per estudiar.
I l'endemà, torna a començar.
Al Senegal, centenars de nens i nenes caminen més de 5 quilòmetres per anar a classe. S'aixequen abans de l'alba, tot just esmorzen i comencen a caminar. En sortir de classe, recorren el camí a la inversa. Arriben a casa cansats i sense energia per estudiar.
I l'endemà, torna a començar.
UNA MICA D'HISTÒRIA
El 2015 vam visitar Senegal per primera vegada.
El nostre objectiu era valorar la idoneïtat de lliurar bicicletes als alumnes per anar a l'institut, com ja havíem estat fent a l'Índia en col·laboració amb la Fundació Vicente Ferrer .
Comencem “donant” bicicletes de segona mà que portàvem d'Espanya. Centenars de bicicletes que recollíem de particulars i que intentàvem reparar el millor possible abans d'enviar-les al Senegal. A poc a poc ens vam adonar que aquest no era el camí. Les bicicletes es feien malbé massa ràpid i en lloc d'una ajuda per a la comunitat, es convertien en una càrrega, en trastos obsolets que passaven a engrossir el munt de materials donats amb bona fe des d'Europa i abandonats al cap de poc pel seu mal estat, per la manca de peces de recanvi, etc.
Així que -després de diverses crisis en què vam estar a punt d'abandonar- vam decidir fer el salt i pensar d'allò més bé. Si el problema que volíem resoldre era accedir a l'educació, havíem de posar a disposició dels alumnes la millor de les bicicletes. I el 2020 vam crear la baobike .
Va ser un abans i un després. El projecte va començar a rodar.
Deu anys després ens adonem de com hem après molt. Vam anar amb una visió clàssica de l'ajuda i la cooperació: Donar a l'altre allò que un creu que necessita . També vam anar amb un repte: Descobrir què passa el dia després dels lliuraments de bicicletes .
Pel que fa al primer, hem descobert que per desenvolupar un bon projecte en un territori que no és el propi, el primer necessari és una alta dosi d'humilitat cultural. Així que bona part de la nostra experiència s'ha basat en aprendre de l'"altre", escoltar l'"altre" i construir al costat de l'"altre" fins que hem creat un " nosaltres ". Pel que fa al segon... un dia escriurem un llibre i us ho explicarem.
UNA MICA D'HISTÒRIA
UNA MICA D'HISTÒRIA
El 2015 vam visitar Senegal per primera vegada.
El nostre objectiu era valorar la idoneïtat de lliurar bicicletes als alumnes per anar a l'institut, com ja havíem estat fent a l'Índia en col·laboració amb la Fundació Vicente Ferrer .
Comencem “donant” bicicletes de segona mà que portàvem d'Espanya. Centenars de bicicletes que recollíem de particulars i que intentàvem reparar el millor possible abans d'enviar-les al Senegal. A poc a poc ens vam adonar que aquest no era el camí. Les bicicletes es feien malbé massa ràpid i en lloc d'una ajuda per a la comunitat, es convertien en una càrrega, en trastos obsolets que passaven a engrossir el munt de materials donats amb bona fe des d'Europa i abandonats al cap de poc pel seu mal estat, per la manca de peces de recanvi, etc.
Així que -després de diverses crisis en què vam estar a punt d'abandonar- vam decidir fer el salt i pensar d'allò més bé. Si el problema que volíem resoldre era accedir a l'educació, havíem de posar a disposició dels alumnes la millor de les bicicletes. I el 2020 vam crear la baobike .
Va ser un abans i un després. El projecte va començar a rodar.
Deu anys després ens adonem de com hem après molt. Vam anar amb una visió clàssica de l'ajuda i la cooperació: Donar a l'altre allò que un creu que necessita . També vam anar amb un repte: Descobrir què passa el dia després dels lliuraments de bicicletes .
Pel que fa al primer, hem descobert que per desenvolupar un bon projecte en un territori que no és el propi, el primer necessari és una alta dosi d'humilitat cultural. Així que bona part de la nostra experiència s'ha basat en aprendre de l'"altre", escoltar l'"altre" i construir al costat de l'"altre" fins que hem creat un " nosaltres ". Pel que fa al segon... un dia escriurem un llibre i us ho explicarem.
UNA MICA D'HISTÒRIA
El 2015 vam visitar Senegal per primera vegada.
El nostre objectiu era valorar la idoneïtat de lliurar bicicletes als alumnes per anar a l'institut, com ja havíem estat fent a l'Índia en col·laboració amb la Fundació Vicente Ferrer .
Comencem “donant” bicicletes de segona mà que portàvem d'Espanya. Centenars de bicicletes que recollíem de particulars i que intentàvem reparar el millor possible abans d'enviar-les al Senegal. A poc a poc ens vam adonar que aquest no era el camí. Les bicicletes es feien malbé massa ràpid i en lloc d'una ajuda per a la comunitat, es convertien en una càrrega, en trastos obsolets que passaven a engrossir el munt de materials donats amb bona fe des d'Europa i abandonats al cap de poc pel seu mal estat, per la manca de peces de recanvi, etc.
Així que -després de diverses crisis en què vam estar a punt d'abandonar- vam decidir fer el salt i pensar d'allò més bé. Si el problema que volíem resoldre era accedir a l'educació, havíem de posar a disposició dels alumnes la millor de les bicicletes. I el 2020 vam crear la baobike .
Va ser un abans i un després. El projecte va començar a rodar.
Deu anys després ens adonem de com hem après molt. Vam anar amb una visió clàssica de l'ajuda i la cooperació: Donar a l'altre allò que un creu que necessita . També vam anar amb un repte: Descobrir què passa el dia després dels lliuraments de bicicletes .
Pel que fa al primer, hem descobert que per desenvolupar un bon projecte en un territori que no és el propi, el primer necessari és una alta dosi d'humilitat cultural. Així que bona part de la nostra experiència s'ha basat en aprendre de l'"altre", escoltar l'"altre" i construir al costat de l'"altre" fins que hem creat un " nosaltres ". Pel que fa al segon... un dia escriurem un llibre i us ho explicarem.
